Mes: novembre 2015

Tal i com diu Joan Brossa en el seu poema, al bell mig de la quadrícula de l’Eixample, la Casa Planells respira: l’edifici té vida, té cos i té panxa. Un cos, l’arquitectura, que mostra amb naturalitat la seva musculació mentre n’amaga qualsevol estat d’esforç o de tensió.