Secció presentada per 48H OpenHouse Barcelona
CASA SAYRACH – CASA MONTSERRAT
Avda Diagonal, 423-425
Arquitecte: Manuel Sayrach i Carreras, 1915-18 – 1926
Manuel Sayrach i Carreras, home del renaixement, que va ser arquitecte, dissenyador, escultor, poeta, filòsof i, fins i tot, polític. Home de grans inquietuds personals i creador d’un insòlit univers personal que el va allunyar de la producció arquitectònica a la recerca d’una vida i una obra completa, com si d’una òpera wagneriana es tractés: “Car són cinc les arts que m’estiren alhora i totes per un igual, que si ja una és prou per a fer perdre el cap què serà si per a en comptes d’una són cinc?”.¹
Manuel Sayrach i Carreras, home modernista influenciat per Gaudí, que afirmava que “L’artista ha d’inspirar-se en la naturalesa. No reproduint-la, copiant-la, tallant-la (que tot això són ficcions sense vida), deu inspirar-s’hi sentint-la, idealitzant-la” i que, com a seguidor d’aquest moviment, proclamava que “[…] L’harmonia és font de vida o, com si diguéssim, llibertat. La simetria és esclavitud”. Com a pensador, va crear la seva pròpia “Filosofia de la llum”, “Llum o res. Llum i solsament llum és lo essencial. Tota elucubració sense ella serà caòtica, com la major part de les filosofies.” I, com a mescla perfecta de llum i naturalesa, va quedar enamorat del “[…] Meravellós Arc Iris, Arc Iris que fulminantment a mi em féu dir: de l’home a Déu per medi de la llum”.
A la Casa Sayrach, coneguda popularment com a “Casa de la nata” per les seves formes ondulants del coronament i del sòcol, l’arquitecte tracta l’objecte com a disseny total. No deixa res a l’atzar, en dissenya tots els elements, els funcionals i els decoratius. La casa s’enlaira des del terra fins al cel conduint-nos cap a la llum: s’hi accedeix a través d’un temple de tres naus, delimitades per vint columnes, que l’autor dedica a la vida i al mar. Terres, sostres i parets representen el rastre d’unes onades sobre la sorra humida d’una platja, on hi trobem esculpides unes figures d’animals estilitzats, de crustacis amb potes llargues i un gran esquelet de mamífer. L’ascensió es produeix a través d’un fantasiós ascensor de caoba o a través d’una barana plena de pedretes i mirallets de colors acabada per un passamà perfectament traçat en forma corba i contínua. Les parets, que ens acompanyen pel forat d’escala, són recobertes de marbre en la part baixa (arrambadors) i estucades al foc en la part superior. Aquí hi trobem esgrafiades simbologies d’Ulisses acompanyades per uns cortinatges en moviment. En el camí cap a l’ascensió seguim veient detalls imaginatius, com un espiell en forma d’esclat d’una gota d’aigua, fins que arribem a la llum, a la tranquil·litat, a un templet de columnes de planta circular, que l’arquitecte situa intencionadament al xamfrà de l’illa de l’Eixample per coronar l’edifici.
Amb accés pel carrer d’Enric Granados, Manuel Sayrach construeix la casa que dedica a la seva esposa, Montserrat Fatjó dels Xiprers, i al seu matrimoni. Resulta més austera, però l’arquitecte segueix recorrent a la simbologia per expressar la complexitat del seu pensament. Dues “M” entrellaçades (Manuel i Montserrat), amb una llavor de xiprer al mig, donen pas al gran teatre del món. Aquest cop, els cortinatges oberts esgrafiats a les parets ens ensenyen un vestíbul amb un mar de pops i estrelles de mar que queden emmarcats per unes columnes jòniques. Aquestes, delicadament, es converteixen en arbres a mesura que s’enfilen cap al sostre.
“Vida: la mort,
És l’únic port.
No som ni cucs, quin món!
Oh misèria! Què som?”
(Epitafi en el projecte del Panteó familiar projectat en motiu de la mort de la seva esposa)
Com visitar l’edifici:
Aprofiteu l’oportunitat que ofereix el festival 48h Open House BCN el 24 i 25 d’octubre de 2015: http://www.48hopenhousebarcelona.org/
¹ Totes les transcripcions són extretes del documental “Manuel Sayrach, l’arquitecte humanista” – https://vimeo.com/69279738