I és que les últimes dades indiquen que el mercat immobiliari s’ està movent i que la vivenda com a inversió és un dels destins preferits dels inversors en aquest sector.
I és que les xifres parlen per si soles: el preu dels pisos puja a un ritme anual del 6,3%. Si afegim que posar aquests pisos en lloguer genera una rentabilitat addicional del 4,6% (dades dels tres primers mesos de l’any 2016) comencem a trobar explicacions. La dada, és el màxim històric en els últims 9 anys.
La rendibilitat de l’habitatge no era tan alta des del tercer trimestre del 2007, coincidint amb els màxims de l’ anomenada bombolla immobiliària.
Al 2015 aquest indicador se situava en una xifra rècord del 8,8%, provocant que el 20% dels habitatges a Espanya es comprin com a inversió. L’ atracció per l’alta rendibilitat del lloguer d’habitatges és evident i molt superior al deute públic (0,987%), els dipòsits (0,2%, al juliol) o la Borsa (-15%, a l’agost).
El recent informe Residencial 2016 de Taxacions CBRE explicava “la rendibilitat de la inversió en el sector residencial a Espanya presenta uns retorns estables, amb poca exposició als xocs externs”. Ernst & Young afegeix que Espanya guanya posicions en el rànquing internacional i es situa entre les deu destinacions més atractives pels executius del sector immobiliari i construcció.
Aquesta diferència tant important entre la rendibilitat de l’habitatge i la resta dels actius vol dir, pels experts, que actualment podria ser un moment propici per invertir en habitatge per llogar. El model de negoci és clar: obtenir una renda fixa, derivada de la posada en lloguer de l’immoble (cobrint de sobres les despeses operatives de la propietat), i mirar el mig-llarg plaç per una revalorització de l’immoble.
Les compres per inversió suposen el 21% de les vendes d’habitatge de 2ª residència (a la costa), i el 18% de les compres d’habitatges d’ús habitual, segons Servihabitat. A Madrid i Barcelona, aquests grans inversors i també estrangers d’alt poder adquisitiu, està tornant a expulsar les famílies de classe mitjana cap als barris perifèrics.
A Espanya no hi ha, no existeix una estadística oficial que permeti controlar el comportament de l’oferta i la demanda en el mercat del lloguer. En un intent per aportar algun tipus de dades contrastades , Solvia ha desenvolupat un estudi aplicant tècniques de big data a partir de 2,4 milions d’anuncis de habitatges de lloguer. Una de les conclusions més rellevants d’aquest estudi és que el fort creixement de la demanda de lloguer juntament amb la rigidesa de l’oferta, especialment en ciutats com Madrid i Barcelona, han generat bosses de demanda insatisfeta, així com importants increments de preus en els últims mesos.