Els racons de Barcelona i els seus edificis, alguns amb segles d’història, són protagonistes de llegendes urbanes, algunes d’ elles realment interessants alhora que esbojarrades.

Qui no ha sentit parlar d’ extranyes històries sobre algun edifici o racó de la nostra ciutat?

Per exemple, el Teatre del Liceu. O la casa on es va rodar REC.

Barcelona és una gran inspiració per a la imaginació de la seva població. La seva llarga història dóna peu a milers d’ exemples de llegendes, rumors, històries, contes misteriosos, etc….

Sabies que en realitat el braç de Colom no apunta a Amèrica? Si ho fés, hauria de dirigir-lo cap a Les Rambles, però els seus promotors van pensar que la gent no ho entendria i el va encarar al mar.

Aquestes són algunes relacionades amb llocs emblemàtics de la ciutat:

La maledicció del Liceu

Si hi ha un edifici llegendari, en tots els sentits de la paraula, aquest és el Gran Teatre del Liceu.  És l’epicentre de la mitologia barcelonina. 

L’any 1662 es va alçar en aquell solar el convent dels Trinitaris. Durant l’ocupació militar dels francesos, va ser utilitzat per les tropes napoleòniques com a magatzem, i més tard esdevingué la seu d’un club polític liberal. Passat un temps, l’edifici tornà al seu caire religiós en mans dels trinitaris. Al 1835 Barcelona veurà com els aldarulls a l’antiga plaça de toros del Torín a la Barceloneta seran l’espurna que faran esclatar el que coneixem com la primera “bullanga” barcelonina. Una de les víctimes: l’esmentat convent, que va quedar reduït a cendra. 

El Liceu teatre, finançat amb els diners de la burgesia de la ciutat, i edificat en l’ antiga ubicació del convent cremat, estava a tot just uns metres del Teatre Principal, amb el qual va començar una ferotge competència. Van començar a circular rumors que es realitzaven clandestinament balls de disfresses, mal vist a l’època. Es deia que això podria enfurismar als monjos que descansaven a la cripta. I en 1861, es va tornar a incendiar (ja ho havia fet el 1835)

Durant la reconstrucció, explica la llegenda que es va trobar una nota que avisava: “sóc el mussol i vaig sol. Si ho torneu a aixecar, ho tornaré a cremar “. I va trigar, però el 1994 va tornar a cremar. Per sort, des que el 1999 va obrir de nou les seves portes no hi ha hagut nous incidents.

Un edifici de pel.lícula

Les pel·lícules, especialment de terror, solen generar moltes llegendes al voltant dels edificis en els quals es roden. L’ exemple més conegut és l’edifici Dakota, a Nova York, en el qual es va rodar La llavor del diable. A Barcelona hi ha un edifici en el qual s’han rodat prop de 50 pel·lícules.

Situat a Rambla Catalunya 34, ha acollit rodatges com Salvador, encara que cap li ha donat tanta fama com Rec, en què més que un escenari es va convertir gairebé en un personatge més.

En un article sobre el Festival de Sitges, a EL PAIS, llegiem:

 “Això no és la casa del terror”, deia Jaume Argelich Twose, propietari d’aquest immoble de 1896, un edifici de cinc plantes i dos pisos, de 180 metres quadrats cadascun, per replà. A l’exterior res li fa diferent dels que l’envolten. La diferència està dins. En el bloc no hi viu ningú i des de fa cinc anys ha acollit 48 rodatges de pel·lícules i anuncis, amb la qual cosa s’ha convertit en un dels “platós més visitats de la ciutat” i es lloga per dies. Passejar per l’edifici desert imposa, potser perquè el visitant rememora les escenes fílmiques. “Jo estic immunitzat perquè he vist fabricar els éssers costat del meu despatx”.

Les parades de metro “fantasmes”

Al llarg dels més de 90 anys d’història del Metro de Barcelona s’han realitzat multitud de modificacions, el que ha deixat sense funcionar algunes estacions, com Banc i Correus, totes dues situades a Via Laietana.

Banc, situada al davant de Caixa Catalunya -que en els anys 40 era seu del Banc d’Espanya- va ser el centre de moltes llegendes que deien que comptava amb una estació secreta a la qual arribaven trens plens de diners, cosa que mai es va demostrar.

Una altra estació fantasma és Gaudí, situada a l’Avinguda Gaudí, als voltants de la Sagrada Família. Al principi anava a formar part de les línies 2 i 5, però un canvi en el pla de desenvolupament urbà va fer que mai s’inaugurés. Les seves andanes, a les fosques, segueixen intactes i passen inadvertides pels milers passatgers que les travessen cada dia. 

Al blog ESTACIONSFANTASMABCN , llegim: 

Aquesta estació mai arribà a funcionar. Es va construir al voltants de 1968 preveient una ampliació que finalment quedà sense fer per manca de recursos. Esta situada entre els carrers Marina i Lepant (sota la Sagrada Familia). Havia de ser una estació de correspondència amb la antiga linea 2 i tenir utilitat per l’acces dels turistes a la Sagrada Familia. La estació està construida, te andanes, i passadissos i escales mecàniques, tot i que les escales mecàniques estan a mig fer i els hi manquen els graons. No va arribar a usar-se mai perque en unificar-se el tram Horta-Sagrada Familia amb la linea 5 va deixar de tenir sentit posar-la en us. El que es volia fer inicialment era dur la linea 2 de Gaudí a Horta perque aleshores la linea 5 es volia fer anar fins la Pau. En obrir-se el tram de la linea 5 entre Diagonal i Sagrada Família es va decidir unir aquesta nova línea de manera provisional amb el tram que ja havia fet de la antiga linea 2 fins Horta. Finalment el projecte inicial es va anra aplaçant i s’acabà deixant així i aleshores fou quan la estació de Gaudí va deixar de tenir sentit.
En tornar a reprendre el projecte de la linea 2 s’el va fer anar cap a la Pau (que era cap on hauria d’haver anat la 5 segons els plans inicials) i s’hagueren de construir noves andanes per la estació de Sagrada Familia de la Linea 2 que actualment esta en servei. El trajecte de la linea 2 entre Sagrada Familia i Encants te dos revolts molts forts justament perque esquiva les obres que es feren a l’estació de Gaudí per fer l’enllaç amb la linea 2. La estació de Gaudí te dos vestíbuls, un d’ells (el més proper a l’estació de Sagrada Familia) no te escales per accedir-hi directament des de l’exterior perquè no es van arribar a fer mai. L’altre vestíbul si te acces des de l’exterior i hi ha les dues escales tapiades a l’avinguda de Gaudí/Lepant. Actualment aquest segon vestibul sembla ser que està ocupat per la seu d’una associació de jubilats de TMB i les seus d’altres entitats dues entitats (la Associació de Col.leccionistes ACEMA i Conductors Solidaris). Des de alguna d’aquestes associacions s’hi pot accedir a les andanes i també hi surt un tunel que segueix per sota l’Avinguda Gaudí fins l’acces que hi ha al carrer Provença/Marina (acces a les linees 2 i 5). La estació de Gaudí és visible mirant amb cura, en passar amb el metro es veuen dues andanes, escales, cartells, tunels d’acces, etc… És veu només anant de Sagrada Familia a Horta. Al voltant d’ella hi ha una llegenda urabana que diu que de tant en tant es veuen persones misterioses esperant el metro amb la mirada absent… Fa poc l’estació es netejà a fons i Nissan hi instal.là publicitat en forma de dues lones immenses iluminades que eren visibles en passar el metro en direcció a Cornellà. Actualment de tant en tant pot estar iluminada perque se la segueix mantenint neta i vigilada perque hi ha anat gent a fer grafittis. S’ha dit que es volia reobrir i de fet sembla ser que seria totalment factible fer-ho per l’estat de conservació impecable que manté l’estació. A banda de l’estació hi ha un tunel de metro tapiat que havia de unir la Linea 2 amb la 5 i anava de Gaudí a l’estació de Sagrada Familia de l’actual linea 2 (mireu el mapa per veure per on passa).

Veure article sobre el llibre sobre Els Primers Metros de Barcelona

L’ alçada de la Sagrada Família 

172 metres. Aquesta és l’ alçada que tindrà la Sagrada Família un cop acabada. 

La llegenda urbana explica que cap arquitecte vol superar aquests 172 metres. La realitat potser podria tenir relació amb el fet que el sòl de Barcelona no es ideal per edificis molt alts i menys per gratacels (+ 150 metres) Tampoc hi ha cap norma municipal que impedeixi superar la seva alçada -que Gaudí va triar per no superar la de Montjuïc.

De fet, a dia d’ avui no hi ha cap edifici que tingui aquesta alçada. 

Veure article sobre la Sagrada Família al nostre blog.

 

 

 

Fonts:

http://totselsnomsdebarcelona.blogspot.com.es/2012/ 10 /quart-misteri-la-malediccio-del-liceu.html   

http://www.altresbarcelones.com /2007/10/la-maledicci-del-liceu .html  

http://www.yaencontre.com/noticias/casas/e dificios-de-barcelona/ 

https://elpais.com/diario/ 2009/10/02/catalunya/ 1254445655_850215.html  

https://estacionsfantasmabcn.  wordpress .com

Imatges:

http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/327488-el-repte-dacabar-la-sagrada -familia-el-2026.html /   

Racons de Barcelona. La seva història desconeguda.
Comparteix:
Etiquetat a: