L’Institut mental de la Santa Creu, conegut com “Mental”, va ser una institució psiquiàtrica d’avantguarda situada en un entorn aïllat, on els pacients ingressats rebien bones atencions en un ambient saludable, fet que afavoria molt la seva recuperació. Impulsat per l’Hospital de Sant Pau, es va construir un edifici immens entre els anys 1885 i 1915: 12 pavellons perpendiculars, rodejats per més de 100 hectàrees de terrenys agrícoles i de pastures, destinats a acollir més de 700 malalts mentals de tots els estrats socials i de procedència diversa.
Va ser projectat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet el 1859, i l’arquitecte historicista Elies Rogent va ser qui va dur a terme les obres de construcció, realitzat en un estil neoclàssic molt senzill basat en l’ordre, l’equilibri i la sobrietat, tot i que va ser construït en els anys d’esplendor del modernisme català. El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, l’Institut mental va tancar les seves portes i avui en dia només resten 3 d’aquests pavellons, ocupats per la seu del districte, la biblioteca de nou barris i la caserna de la guàrdia urbana, que permeten apreciar la monumentalitat i sobrietat que va caracteritzar l’obra.
La rehabilitació d’un pavelló per convertir-lo en caserna de la guàrdia urbana, entre els anys 2010 i 2014, va portar l’estudi d’arquitectura DataAe a plantejar-se l’adaptació de la rígida tipologia d’hospital en un ús administratiu, amb uns requisits programàtics i de confort totalment diferents als de la construcció inicial, a més de la voluntat de fer-ho compatible amb altres usos de caràcter públic com la biblioteca de Nou Barris.
A nivell d’ús, el projecte disposa el programa públic i d’atenció al client a la planta baixa rehabilitada de l’edifici, mentre que situa les dependències privades de la caserna, com despatxos, vestidors i sales de reunions en la nova edificació soterrada. Una antiga construcció de planta octogonal situada al bell mig del pati, que havia servit de sala d’autòpsies, actua com a lluerna al centre de la nova construcció, i perimetralment es situen 2 patis amb vegetació i arbrat per il·luminar, ventilar i dotar de vistes totes les dependències d’aquesta planta.
Aquesta excel·lent intervenció en el medi construït amb un alt valor patrimonial s’insereix dins d’un canvi de paradigma arquitectònic, on la rehabilitació ha passat per davant de la construcció de nova planta. Si durant els anys vuitanta i noranta la transformació de la ciutat va passar per la substitució sistemàtica d’edificis, com en la construcció de la vila olímpica del Poblenou on es va enderrocar tota una zona industrial en crisi, en els primers anys del segle XXI es fa evident que les principals obres de la ciutat són grans rehabilitacions, com els mercats del Born o el de sant Antoni, que finalitzarà la seva llarga obra a principi de l’any 2018, el campus de la UPF de Ciutadella, situat en unes antigues casernes militars, o la rehabilitació del recinte històric de Sant Pau.
Caserna Policia Nou Barris from Open House Barcelona on Vimeo.
Les rehabilitacions ajuden a posar en valor la història tant arquitectònica com social, i permeten una lectura molt més rica de la ciutat, en que cada nova capa es va sumant a l’anterior per comptes de substituir-la. Econòmicament però, es dóna la paradoxa que acostuma a ser més econòmic substituir que rehabilitar, talment com passa amb els objectes quotidians dels que ens rodegem, pel que ens hem de dotar d’arguments com la sostenibilitat o el valor històric per tal de reconvertir certes estructures obsoletes dotant-les de nous usos.
En situacions de dubte, la possibilitat d’inserir o no certs programes funcionals pot ajudar a decantar la balança per una o altra solució, com pot arribar a passar amb el procés que tot just ara començarà amb l’edifici de la presó Model, un edifici molt rígid, i per tant difícil d’adaptar a nous usos, i d’escàs valor arquitectònic però amb un alt valor històric.
Text: Albert Rubio
Fotografies: Arxius i Albert Rubio
