En el novè article d’una de les seccions del nostre blog de més èxit, volem fer una petita excepció (no parlem d’un arquitecte centrat a Barcelona) i parlar d’una arquitecta, Carme Pigem i de l’estudi d’arquitectura RCR Arquitectes d’ Olot, que va fundar al 1987 amb Ramón Vilalta i Rafael Aranda.
Carme Pigem Barceló va néixer a Olot l’any 1962. Va estudiar entre el 1977 i el 1979 a l’Escola de Belles Arts d’Olot i el 1987 va obtenir el títol d’Arquitecta per l’ETSAV (Sant Cugat).
El 1987 funda l’estudi RCR Arquitectes amb Ramón Vilalta i Rafael Aranda.
Amb els seus socis, van decidir instal·lar-se a la seva ciutat natal d’Olot a La Garrotxa, on hi ha molta de la seva obra, que té un estil molt característic, marcat per la interrelació que estableix amb el paisatge volcànic de la zona.
Exemples són l’estadi d’atletisme (Olot, 1999-2011) immers al bosc, el Parc de la Pedra Tosca (Las Presas, 2004) ), que recupera el treball de parcel·lació agrícola als cràters volcànics, o els cellers Bell-lloc (Palamós 2005-2007), soterrats entre vinyes.
En algunes obres aquesta relació amb la natura es materialitza pel seu caràcter d’espai intermedi entre allò natural i allò artificial, com el pavelló de la pista d’atletisme (Olot, 2009-2012), el pavelló d’accés a la Fageda d’en Jordà (Olot, 1993-1994), el pavelló del bany (Olot, 1995-1998) o l’espai cultural a Riudaura (1994-1999)
En altres obres, la relació amb el paisatge vol una integració entre l’interior i l’exterior que condueixi a la pràctica desmaterialització de l’arquitectura. Per exemple, els pavellons del restaurant Les Cols (2002-2005) i la carpa del mateix restaurant (2007-2011).
A la Wikipedia, hi trobem un texte molt explicatiu
“Segons Carme Pigem, l’arquitectura de RCR busca allò essencial de cada programa, qüestionant els tipus establerts i abordant cada projecte des de zero. Entre les seves influències cita l’arquitectura tradicional japonesa, que van conèixer en un viatge iniciàtic com a resultat d’un concurs el 1989, però també registres en principi diferents de l’arquitectura com l’escultura de Jorge d’Oteiza, el landart de Richard Serra o el minimal de Donald Judd.”
El 2017 rep el Premi Pritzker (considerat el Nobel de l’Arquitectura) juntament amb els seus socis de RCR
Obres destacades (amb RCR)
Mediateca Waalse Krook, Gent. Bèlgica
Museu Soulages, Rodez. França
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, casal d’avis i jardins Cándida Pérez, Barcelona
Estadi d’atletisme Tossols Basil, Olot
Llibres
RCR ARQUITECTES, 2012 / 2017: Signicado en la Abstracción / Meaning in Abstraction (EL CROQUIS)
Altres articles sobre Arquitectes de Barcelona
Fonts:
Imatges i obres: pàgina oficial RCR arquitectes