Barcelona, ciutat banyada pel mar Mediterrani i protegida per la muntanya del Tibidabo i tota la Serra de Collserola, és una creativa barreja on la història i l’avantguarda es donen la mà. Un entramat urbà, alhora pautat, però caòtic, desordenat i amb una imaginativa fusió d’antics barris, posseeix carrers que semblen tenir ànima i respirar amb vida pròpia. I entre tots ells, en destaca un que és per a molts l’espinada vertebradora de la ciutat, el carrer Balmes.
Una passejada baixant per aquesta artèria és una odissea temporal, un passeig que convida a caminar, molts cops, al llarg dels segles, descobrint edificis, curiositats i potser alguns secrets amagats.
|
“Si les pedres parlessin, el carrer Balmes seria una biblioteca amb centenars d’històries a l’esquena.” |
Però, alguna vegada us heu preguntat d’on ve el nom Balmes? L’origen del nom és un homenatge al famós filòsof i teòleg català Jaume Balmes, una de les ments més lúcides del segle XIX a Espanya. El seu llegat intel·lectual està plasmat a la seva obra “El criterio“, que en paraules del mateix autor és “un assaig per dirigir les facultats de l’esperit humà per un sistema diferent dels seguits fins ara” i la seva influència es veu reflectida al carrer que porta el seu nom, igual que la seva mirada profunda i contemplativa cap al món.
|
“Si Barcelona fos un tapís, el carrer Balmes seria un dels seus fils daurats, entrellaçant-se entre passat i present, tradició i modernitat, calma i caos, asfalt i vistes a la muntanya.” |
Balmes s’estén des de la tranquil·litat relativa de la Plaça John Fitzgerald Kennedy, coneguda pels veïns de tota la vida com Plaça Tibidabo al nucli palpitant de la ciutat, la Plaça de Catalunya… amb el permís del Carrer Pelai, es clar. Un passeig continuat que permet sentir com la calma residencial dona pas a l’enrenou comercial quasi a totes hores.
I és que el més recomanable és començar el passeig ben d’hora. Si encara és fosc, a la tardor o primavera, baixar per Balmes permet gaudir d’un cert silenci i si hi ha sort d’un cel que va prenent diferents tonalitats. En l’ampli horari d’entrada a les escoles, les voreres van plenes de nens i nenes, en sentit ascendent, d’un humor divers i a velocitats molt variables.
|
“Des de l’enrenou de la plaça de Catalunya fins a la serenitat del proper Tibidabo, Balmes és un reflex de l’ànima diversa i vibrant de Barcelona” |
L’arribada a la Ronda General Mitre marca un canvi. Travessar una de les principals artèries horitzontals de la ciutat ens roba part de la tranquil·litat del passeig iniciat en un barri bàsicament residencial. I és que anar endinsant-se a la ciutat té el seu preu.
A la Plaça Molina, tot i la recent reforma per afavorir les bicicletes, ens marca l’entrada a la Barcelona del comerç, negocis i oficines i comença a disminuir la part residencial. Tot i això s’ha de dir que a partir d’aquest tram el carrer Balmes ens comença a mostrar edificis força singulars.
Palau Pérez Samanillo, seu del Círculo Ecuestre: Edifici construït el 1910 a la intersecció de Balmes amb la Diagonal, té alguns elements modernistes. Fou encarregat a l’arquitecte J.J. Hervás per un ric home de negocis espanyol que vivia a les Filipines, Luís Pérez Samanillo com a residència familiar envoltada per un jardí. I no va ser fins a 1948 que el Círculo Ecuestre en va fer la seva seu i el va ampliar. El 1950 una part es va enderrocar, quedant-ne l’actual xamfrà i la part del carrer Balmes, on hi ha l’accés.
O just a l’altre cantó de la Diagonal hi trobem:
Edifici Banc de Sabadell (antic Banc Atlàntic): Construït l’any 1969, és un punt de referència visual del centre de Barcelona. És un gratacel de prop de 85 metres amb un disseny inspirat en la Torre Pirelli de Milà caracteritzat per l’ús ben visible del formigó i el vidre. La seva referència visual no és només la pròpia alçada sinó el rètol lluminós del banc propietari visible des de quasi tota la ciutat.
L’últim tros de Balmes, en ple Eixample, ja ens fa saber, amb la seva activitat, que el centre de la ciutat és ben proper.
I just davant de les oficines de CAFUR (al número 30 del carrer Balmes) hi trobem un altre edifici a destacar, el Seminari Conciliar de Barcelona, un edifici d’inicis del segle XX i que acull, a part de la pròpia institució de formació de sacerdots, la Facultat de Teologia, la Biblioteca Episcopal, el Museu Geològic del Seminari de Barcelona i un Ateneu Universitari. Com a edifici relacionat amb l’església que és, va sofrir algun daltabaix, durant Setmana Tràgica i Guerra Civil.
Més Carrers de Barcelona al nostre blog
Crèdits imatges:
Circulo Ecuestre – Pere Lopez – Fotografia Pròpia (WIKIMEDIA)
Sabadell – Lofor Trabajo Propio (WIKIMEDIA)
Andy Mitchell from Glasgow, UK – Quiet street, Barcelona (WIKIMEDIA)
Canaan – Own work (WIKIMEDIA)
Wikipedia – Seminari Conciliar