Ciutats i subsòl habitable, és el futur?

No ens portem a engany, la població mundial no para de crèixer. I les ciutats són el principal focus d’ aquest creixement. No sols un creixement orgànic sinó que són un destí de fluxes de població que venen d’ altres àrees (per exemple, les zones rurals)

Alguns càlculs de les Nacions Unides diuen que a l’ any 2040 el 70% de la població mundial viurà a grans ciutats.

Aquest moviment de població ja està exigint la recerca de solucions a les grans localitats que passen, ineludiblement, per ampliar la seva capacitat, aspecte que no és gens senzill ja que una ciutat és a una ubicació i aquesta situació geogràfica determina moltes coses.

I entre elles la capacitat d’ ampliació.

Hi ha solucions? A primera vista, o mirem cap amunt o mirem cap avall. Mirar cap amunt ja és conegut, els rascacels. Per tant, és una opció coneguda, estudiada i aplicada allà on ha sigut possible.

Però el subsòl ha estat utilitzat fins ara bàsicament pel transport i per la xarxa de subministraments. Però els urbanistes no es queden aquí i creuen que hi ha moltes possibilitats.

Arreu del món hi ha alguns exemples de ciutats que han començat a explorar aquest camí. Algunes d’ elles forçades, com el cas de Pekin. S’estima que a la capital xinesa al voltant d’un milió de persones viuen en una xarxa d’espais subterranis, barreja de refugis antiaeris i soterranis reconvertits, que ha anat creixent per l’enorme demanda d’habitatge i els preus prohibitius del mercat.

Però també hi ha casos d’ ampliació de les funcionalitats del subsòl per temes d’ infraestructura urbana, com a Singapur.

Aquesta ciutat-estat de més de 5,5 milions d’habitants es situa en una superficie de 700 quilòmetres quadrats. Ja té alguns projectes desenvolupats, molt lligats als subministraments. Per exemple: una colossal planta d’emmagatzematge i tractament de petroli a diverses desenes de metres de profunditat.

I està desenvolupant el projecte de la Ciutat de la Ciència Subterrània: 300.000 m2 d’instal·lacions per a la recerca , per a unes 4000 persones que treballaran entre 30 i 80 metres sota la superfície.

A Mèxic van desenvolupar, només en projecte, un rascacels invertit, el rascasòls. L’estudi d’arquitectura BNKR va dissenyar una piràmide invertida, que s’estendria pel subsòl de la capital mexicana en 65 nivells. Acolliria habitatges, comerços i oficines. Un projecte molt ambiciós que, per ara, no ha passat de la fase d’estudi.

Segur que poc a poc veurem més exemples. Us anirem informant.

Fonts:

https://blog.anida.es/ciudades-que-crecen-hacia-abajo-una-solucion-a-la-falta-de-espacio/

http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/02-101481/el-rascasuelo-bnkr-arquitectura/1312422227-piranesian-void