La resposta, com moltes vegades, és: depèn. Millor començar explicant les característiques de cadascun d’ ells, del contracte d’ arres i de l’ opció de compra.
El contracte d’ arres
Hauriem de començar preguntant si és necessari un contracte d’ arres.
Des del cantó del venedor, la signatura d’un contracte d’arres suposa una entrada d’efectiu que en ocasions pot ser molt necessària però també tenir l’ operació quasi lligada.
Pel que fa al comprador, la principal raó per signar un contracte d’arres és, si no pots fer la compra de forma immediata, la de assegurar-te que un cop arribat a un acord el venedor no es tirarà enrere si rep una oferta superior.
No obstant això, has de tenir en compte que les arres no et garanteixen completament l’execució de l’operació, ja que el comprador pot rebre una oferta prou alta com perquè la penalització a pagar li surti a compte.
De totes maneres, la signatura d’un contracte d’arres sol donar un temps preciós al comprador en cas d’haver de negociar amb el banc. Cal assegurar-se que en el contracte s’especifica que la negació del crèdit no suposarà una pèrdua del que s’ha pagat.
Objectiu: deixar-ho tot acordat
El contracte d’arres persegueix un objectiu: que tot quedi ben clar. Però cal no oblidar el que realment és: un document privat que consisteix a reservar el dret sobre la compra d’una propietat mitjançant el lliurament d’una quantitat de diners, i que penalitza el comprador o el venedor si trenquen l’acord.
És a dir, és un dret de compra sobre una propietat que es reserva previa entrega d’ una quantitat de diners i que penalitza el trencament.
I l’ opció de compra?
El contracte d’arres és l’opció més habitual, però no és l’única.
També hi ha la possibilitat de signar una opció de compra sobre l’immoble. Aquesta implica oferir al comprador la facultat de decidir si vol o no realitzar-la compravenda en un termini i sota unes condicions determinades.
Normalment, això s’ofereix a canvi d’una quantitat econòmica, que el comprador perdrà si finalment no s’ executa l’ operació (o sigui, que es tira enrera i decideix no comprar).
Mentre que les arres permeten al venedor fer-se enrere i no vendre l’immoble a canvi de tornar el doble de la quantitat rebuda -cosa que pot sortir a compte si es rep una oferta molt superior-, l’opció de compra no.
D’aquesta manera, al comprador li pot beneficiar una opció de compra, mentre que el venedor tindrà un cert avantatge en el cas d’haver signat un contracte d’arres.
Fonts:
http://www.elmundo.es/suvivienda/sv/documentos/guias/comprador/3_contrato_de_arras.html
yaencontre.com/noticias/economia/cuando-es-necesario-un-contrato-de-arras/?pr=90
https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2016/07/21/742967-arras-u-opcion-de-compra-que-eleccion-es-la-mejor-para-senalizar-la-compra-de-una