Carrer de Bellesguard, 14
S.XIX. Rehabilitació: Archikubik, 2014-2016
Obra present en el pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia d’arquitectura de 2016 i seleccionada pels premis Fad 2017, en la categoria Ciutat i Paisatge.
“Serendipitat. Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents”. DIEC
Una troballa casual és el que va fer sortir a la llum el dipòsit del Rei Martí, una antiga cisterna de retenció d’aigua situada al recinte de la torre Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de 600 m2 oblidat sota un bosc de pins fins fa 20 anys, quan es va redescobrir de manera accidental per un camió que es va enfonsar obrint-hi una entrada.
En aquest indret de Sant Gervasi, històricament hi brollava aigua d’excel·lent qualitat, tant superficialment en vàries rieres, com pel subsòl amb l’existència de fonts, brolladors i mines. Consta que en l’antiguitat hi havia hagut un praesidium, una zona fortificada romana de gran valor estratègic. A l’edat mitjana s’hi va construir una torre de guaita, un castell i, a finals del segle XIV, el palau de l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà.
Segons l’equip de recerca de Bellesguard, al segle XVI hi havia una gran cisterna i posteriorment es van fer conduccions per portar l’aigua fins a la plaça de la Bonanova, on es distribuïa per l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, annexionat a Barcelona el 1897. S’estima que el dipòsit aparegut és una remodelació d’aquesta cisterna, feta a mitjans del segle XIX, que estaria vinculada a la construcció de l’actual cementiri sobre Bellesguard, de 1852. El motiu de la seva construcció podria ser la modificació del traçat d’una mina, i la necessitat d’una nova cisterna per portat l’aigua fins a la plaça Bonanova, on el 1862 s’hi va inaugurar una nova font pública.
L’estudi d’arquitectura Archikubik, el 2014, va ser l’encarregat d’encarar la remodelació d’aquest conjunt de fort valor històric. L’actitud dels arquitectes davant aquesta sala hipòstila de gran bellesa espaial va ser respectar el caràcter, la naturalesa i la materialitat del dipòsit original, mantenint-ne fins i tot el rastre d’aigua i calç dels pilars ceràmics.
L’estructura de pilars i arcs situats cada 3,5 m i el sostre de volta catalana s’emfatitzen mitjançant una llum tènue rasant. Aquesta, pauta l’espai i realça l’estructura, convertint aquests elements en els únics protagonistes del lloc.
La principal actuació la trobem en els murs perimetrals i al paviment, ambdós revestits de fusta. Aquest material regularà l’acústica de l’espai quan aquest funcioni com a centre cultural. Ajuntament i districte treballen conjuntament per la seva pròxima obertura. La intervenció amb més impacte és, sense dubte, el nou accés al dipòsit, que es produeix des del carrer Bellesguard. Un nou espai públic aterrassat salva el desnivell existent entre el carrer i el dipòsit; on dos grans murs de formigó creen un hall exterior d’entrada, que incorporarà a més una cafeteria amb l’objectiu d’activar la plaça i el jardí públic previst just a sobre del dipòsit.
Aquesta obra confirma el camí que, des de fa pocs anys, segueix l’arquitectura catalana, molt respectuosa amb l’entorn i sensible als materials constructius. Se’ns presenta aquesta subtil rehabilitació com un “objet trouvé”, amb voluntat explícita de mostrar la preexistència com una obra d’art en si mateixa, sense necessitat de grans actuacions ni ornamentació.
Fotografies: Adrià Goula www.adriagoula.com
Com visitar l’edifici:
Consulteu el web del 48h Open House BCN – http://www.48hopenhousebarcelona.org/