ANTIGA SEU DE L’EDITORIAL GUSTAVO GILI
Carrer ROSSELLÓ, 87-89
Joaquim Gili i Francesc Bassó, 1960
Recentment ha estat notícia que l’empresa Amazon llogarà la seu de l’editorial Gustavo Gili per a ubicar-hi un nou centre d’atenció al client. Aquest centre està previst que entri en funcionament el pròxim estiu i, juntament amb el nou centre logístic de Mas Blau, demostren una clara aposta del gegant del comerç electrònic per la ciutat comtal. En aquest text ens centrarem en el tret arquitectònic de la notícia.
El món editorial a Barcelona va ser, durant molt temps, un dels principals sectors econòmics de la ciutat. Recordem, així, l’editorial Montaner Simó, obra de Domènech i Montaner que avui allotja la coneguda Fundació Tàpies; l’editorial Thomas, obra del mateix arquitecte; o la desapareguda editorial Sopena. La indústria, inicialment concentrada en el nucli antic de la ciutat, es va anar desplaçant cap al barri de Sant Antoni, posteriorment cap al Passeig de Gràcia i, finalment, per tot l’eixample barceloní. En aquest context, l’any 1960, l’editorial Gustavo Gili va decidir emplaçar la seva nova seu al mig de l’eixample de Cerdà, en un edifici que hauria de mostrar la modernització de l’empresa i la seva adaptació a les necessitats de la vida moderna. El resultat final, dissenyat pels arquitectes Joaquim Gili (nét del fundador de l’editorial) i Francesc Bassó, va valdre el premi FAD l’any 1961. Es tractava d’un edifici que aconseguia alhora un confort en el lloc de treball (mitjançant la cerca de la funcionalitat i de la llum natural) i una imatge de modernitat (mitjançant la utilització acurada de nous materials).
Joaquim Gili (1916-1984) va viure una primera etapa d’estudiant d’arquitectura en contacte amb el GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), concretament amb Torres Clavé, amb qui va formar part del Comitè Revolucionari de l’Escola d’Arquitectura i, més tard, va coincidir-hi al front. Després de la guerra, Gili va ser sotmès a represàlies i, quan es va poder reincorporar als estudis, va coincidir amb estudiants cinc o sis anys més joves que ell que reprenien l’ideari racionalista del GATCPAC estroncat per la guerra civil. Eren el GRUP R, una generació de postguerra entre els quals hi havia Francesc Bassó. Joaquim Gili, per tant, va actuar d’enllaç entre l’arquitectura de la república (GATCPAC) i el racionalisme de la postguerra (GRUP R). Es diu que ell destacava per tenir una gran sensibilitat artística, mentre que Francesc Bassó ho feia per disposar d’un gran coneixement constructiu i rigor tecnològic.
La seu de l’editorial Gustavo Gili ocupa l’interior d’una illa del Pla Cerdà, tot i que manté els preceptes originals de dotar-los d’espai verd articulant l’edifici al voltant d’un seguit de patis. L’edificació es reparteix en tres volums en planta baixa, estretament relacionats amb els diferents espais exteriors, i cada volum respon a una funció concreta: al gran cos central hi trobem el vestíbul i les oficines de l’editorial; a l’esquerra, en un volum que controla l’entrada i sortida de l’edifici al mateix temps que s’alimenta de la tranquil·litat d’un jardí interior, hi trobem les oficines i la direcció; a la dreta, amb accés directe per a camions des del carrer Rosselló, el magatzem. Totalment exempta al conjunt encara ara hi podem veure la casa del guarda. La relació entre l’edificació i els patis permet, a part de l’entrada de llum natural a l’interior de l’edifici, uns eixos visuals i efectes de transparència que doten el conjunt d’un gran dinamisme i una gran qualitat estètica.
La solució estructural dissenyada per l’edifici emfatitza aquest dinamisme i és una clara aposta per les noves tecnologies del moment. Es tracta d’una estructura amb pilars i jàsseres de formigó armat que combina llums petites, pels espais compartimentats, amb una preciosa estructura de grans llums i un voladís, per l’espai representatiu del vestíbul. El projecte aprofitava les possibilitats expressives de l’estructura i la deixava vista, al mateix temps que l’ús del nou material, el formigó armat, permetia alliberar els tancaments de la funció estructural i, per tant, crear grans obertures en façana.
L’editorial Gustavo Gili mantenia l’edifici en un perfecte estat on s’hi podien apreciar una infinitat de detalls que el feien representatiu del moviment modern a Barcelona: el disseny original dels interruptors o del sistema de calefacció per radiació; el disseny i la difícil execució dels passamans de les escales completament continus; un acurat disseny de la fusteria metàl·lica; una cuina que quan hi entraves et transportava als anys 60; la il·luminació zenital de la cantina; la protecció solar en forma de gelosia, etc. Desitgem molta sort a l’editorial en la seva nova etapa i, ara que les màquines ja treballen a l’interior de l’illa, esperem tornar a gaudir de l’arquitectura de l’edifici amb els nous llogaters.
Secció presentada per 48H OpenHouse Barcelona
http://www.48hopenhousebarcelona.org/
Imatges:
whathappened.org
http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/2014/02/motor-de-modernitat-grup-r-arquitectura.html