PORT VELL DE BARCELONA
Segle XIV – segle XXI
El passat 10 de novembre, l’associació 48h Open House Barcelona va fer entrega del premi del concurs Open Foto (patrocinat per Cafur) a una fotografia de l’edifici OneOcean, el qual es podia visitar durant el Festival en un itinerari molt recomanable pel Port Vell de la ciutat. L’itinerari permetia entendre la importància d’aquesta infraestructura al llarg de la història de Barcelona.
Situem-nos a l’inici del recorregut, al Pla de Palau, i imaginem una Barcelona medieval bolcada al mar en una època d’esplendor marítima catalana; una Barcelona que, amb la construcció d’una nova muralla, poc a poc, avançava cap al mar; una ciutat emmurallada on els edificis creixien en alçada i, fins i tot, la Torre del Rei Martí va ser sobreelevada per tal de poder veure l’arribada dels vaixells des de la seva posició endarrerida. Ens trobem al Pla de Palau, en una zona que, tot i la resistència del barcelonins, Felip V va transformar en una fortalesa militar eliminant un humil barri de pescadors; som en un punt de la ciutat que havia de convertir-se en el nou centre polític de les institucions; una zona que anava consolidant (gràcies a construccions neoclàssiques com la nova Llotja de Mar, la nova Duana, els Porxos d’en Xifré o el monumental Portal de Mar) un caràcter estratègic com a connector de la ciutat antiga amb el port. El Pla de Palau va ser durant molts segles, en el context d’una ciutat emmurallada, un espai obert que aquells que arribaven per mar, amb una visió llunyana, entreveien de grans dimensions.
Deixem enrere la plaça porticada i l’actual Facultat de Nàutica de la UB, i entrem als antics Magatzems Generals de Comerç (actual Museu d’Història de Catalunya). La seva construcció, just després d’enderrocar-se la porta de Mar, allargava el Pla de Palau fins a l’actual Passeig de Joan de Borbó, fet que ens ajuda a entendre la necessitat de connexió que, des de sempre, la ciutat ha tingut amb el mar i el port. Els magatzems eren un model d’edifici portuari importat dels docks anglesos on, encara ara, hi podem veure l’estructura metàl·lica i la façana de fàbrica que protegia les mercaderies. La nova intervenció es basa en l’obertura d’un gran forat central que permet relacionar visual i funcionalment les diferents plantes del museu. Si enfilem la rampa per aquest gran espai central, arribem a una terrassa on podem gaudir de les fantàstiques vistes sobre la façana marítima de Barcelona. Aquí dalt, recordem l’evolució de la línea de costa de la ciutat que hem intuït abans al Pla de Palau: la de la Barcelona del segle XV, fortificada i observada per l’illa de Maians; la del segle XVIII, amb un front marítim continu i elegant; la del segle XIX, amb la muralla de Mar enderrocada, el teixit del barri de la Barceloneta ja consolidat i un pla Cerdà que eixamplava la ciutat.
Abans de seguir el recorregut històric pel Passeig Joan de Borbó, mirem un moment a terra: hi veiem una Rosa dels Vents amb les lletres disperses per la plaça de Pau Vila. Es tracta d’una de les intervencions (Lothar Baumgarten) que es van crear durant l’Olimpíada Cultural el 1992. Al llarg del passeig en podrem distingir unes quantes, la majoria d’elles lligades a la temàtica marinera de l’entorn i a la vida dels habitants de la Barceloneta.
I així, mirant a terra, que no serveixi de precedent, arribem a l’edifici del One Ocean Port Vell (guanyador del premi Open Foto), a la Llotja de Pescadors i la Torre del Rellotge: una àrea afectada per un Pla Especial que vol modernitzar l’activitat pesquera i retornar l’espai públic als ciutadans. Aquesta transformació enderrocarà les instal·lacions actuals de la llotja i facilitarà l’accés a la Torre del Rellotge, element catalogat que va ser construït l’any 1772 com a far de pescadors i reconvertit en rellotge l’any 1904, moment en què es va traslladar el far a Montjuïc. La seva importància va més enllà del símbol que la identifica amb el Port de Barcelona ja que Cerdà la va utilitzar de referència pel traçat de la Meridiana: si s’hagués dut completament a terme el pla de l’enginyer, l’actual Parc de la Ciutadella no existiria i aquesta gran artèria de la ciutat continuaria fins a morir virtualment a la Torre del Rellotge.
La importància del port al llarg de la història de Barcelona és evident: per una banda, pel que fa al nivell funcional i d’organització interna de la ciutat (per exemple, quan la indústria de la ciutat alimentava i determinava la mida del port); per l’altra, pel que fa a la seva projecció exterior (entre altres fets, quan el port va decidir desplaçar el seu centre logístic cap a la zona sud de la ciutat per obtenir un nou ús lúdic i comercial, últimament molt qüestionat, del Port Vell i la ciutat que l’envolta).
Com visitar els espais:
Consulteu el web del 48h Open House BCN – http://www.48hopenhousebarcelona.org/
Pingback:CAFUR, present per 4rt any consecutiu als premis Open Foto 2016 - Blog de Cafur