L´obligatorietat d´oferir un lloguer social és un dels articles declarats inconstitucionals.
Quin és l’origen d’aquesta llei catalana? El Parlament va aprovar el 2022 una nova llei antidesnonaments que recuperava mesures anteriorment tombades pel TC, com l’obligació a grans tenidors d’oferir lloguers socials als que ocupin els seus immobles, entre altres mesures per frenar l’emergència habitacional.
Aquesta llei intentava solucionar els errors de la normativa d’habitatge aprovada el 2019 i que també va ser tombada pel TC en entendre que vulnerava el dret a la propietat i incloïa mesures que no es poden imposar mitjançant decret llei perquè són coactives, no voluntàries.
Qui ha motivat el recurs? Després de l’aprovació d’aquesta llei, el PP ja va anunciar que interposaria un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC. I així ho ha fet.
És aplicable en tots els casos? Aquesta resolució no afectarà les situacions ja consolidades, de manera que la inconstitucionalitat i la nul·litat només tindrà efectes en els nous casos.
Quins articles han estat afectats per la llei catalana del març del 2022 aprovada pel Parlament?
L’article 1.3 de la llei de març de 2022 del Parlament ha estat declarat inconstitucional. Estableix com a causa d’incompliment de la funció social de la propietat d’un habitatge o d’un edifici d’habitatges la contravenció de l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar una demanda judicial.
L’article 12 s’anul·la en part, fa extensiva l’obligació d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandes judicials a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i determinades demandes de desnonament i preveuen la interrupció dels procediments iniciats en que no s’hagi acreditat la formulació de l’oferta de lloguer social.
Diversos preceptes de la llei catalana, com l’article 11 sobre les garanties, també han estat declarats inconstitucionals per vulnerar la competència estatal, que preveu la renovació dels contractes de lloguer social per una sola vegada quan finalitzin.
L’article 7, també ha estat anul·lat, és el que imposa a l’adquirent d’un habitatge una mena de responsabilitat objectiva que l’obligaria a respondre per fets aliens, en contra del principi de culpabilitat derivat de l’article 25.1 de la Constitució.
I ara què? Es pot recórrer? Sí. La sentència del Tribunal constitucional es pot recórrer davant el TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS (TEDH) si es considera que s’ha vulnerat un dret fonamental, però al nostre parer no creiem que passi.