Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l’arquitectura de l’època que ha arribat fins als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de final del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent.
El districte de l’Eixample es va començar a construir cap al 1860, i això va permetre que s’experimentés amb nous models d’edificis i més amplis gràcies a la tecnologia constructiva del ferro. Es van construir fàbriques, tipus diferents d’edificis i amb funcions que no havien existit mai, com els primers garatges de cotxes.
Xavier González i la doctora Raquel Lacuesta són els autors del llibre El Modernisme perdut II: L’Eixample de Barcelona.
En aquest segon volum d’El modernisme perdut es recupera la memòria d’aquests elements destruïts a l’Eixample de Barcelona, un nou sector, entre el centre històric de la ciutat i els antics municipis del pla de Barcelona, urbanitzat de manera gairebé paral·lela a l’eclosió del modernisme i on es van bastir bona part de les obres mestres del moviment. Es rescaten aquí de l’oblit un centenar d’edificis i establiments, repartits pels dos eixos principals del districte, el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, i pels barris que s’estenen a banda i banda d’aquests, per la dreta i l’esquerra de L’Eixample.L’Eixample va esdevenir la zona d’oci de la burgesia benestant i s’hi van construir els primers cinemes i teatres. També s’hi van fer jardins i parcs públics.
Els grans edificis com fàbriques o frontons ocupaven uns solars immensos, i van ser els primers que van desaparèixer. Els restaurants i els cafès més aviat van deixar d’existir per la dinàmica de les modes, que són breus. Els millors de l’època, doncs, van desaparèixer en deu anys.
Les cases d’habitatges són també una aportació important de l’arquitectura modernista. Se n’han conservat moltes, però també se n’han destruït un gran nombre, sobretot les que feien xamfrà, ja que als anys seixanta i setanta, amb l’especulació immobiliària, van sucumbir ràpidament.
El podeu comprar a Amazon
Font: http://eldigital.bcn.cat/el-llibre-el-modernisme-perdut-posa-al-descobert-leixample-del-1900_170280.html