Edificis amb història: Mercat de la Barceloneta

MERCAT DE LA BARCELONETA

Antoni Rovira i Trias, 1883; Josep Miàs, 2007

Pl. del Poeta Boscà, 1

La principal característica del barri de la Barceloneta és el seu dens teixit residencial: uns blocs de 80 x 8 m aproximadament que han perdurat, immutables, al llarg del temps. Aquest caràcter intemporal ha afavorit un sentiment de pertinença dels seus habitants al barri; de fet, encara avui, podem sentir que diuen “vaig a Barcelona” quan es dirigeixen a qualsevol punt de la ciutat, com si encara visquessin fora muralles. En canvi, els elements singulars del barri, com ara el mercat, són els que n’han propiciat les principals transformacions.

La construcció de l’antic Mercat de la Barceloneta és coetània a la de la resta de mercats coberts de ferro de la ciutat (finals del segle XIX) i, com tots ells, representava un punt de socialització on es forjaven llaços de confiança entre els habitants del barri. El mercat s’organitzava al voltant d’una planta basilical amb una gran nau central i dues naus laterals que s’orientaven en el sentit transversal dels blocs d’habitatges de la Barceloneta.

La reforma del mercat (principis del segle XXI) aconsegueix resoldre els nous requeriments de programa i mantenir-ne la identitat com a element de cohesió social. El nou mercat gira 90º l’accés a l’edifici respecte el projecte original i situa els accessos principals a la façana de la Plaça Joan Boscà i d’una nova placeta creada a la part posterior. Amb aquest gir, emfatitzat amb un joc de cobertes que es despleguen cap a l’exterior sense tocar mai a terra, l’edifici queda completament connectat a l’espai públic. Ressaltant aquest caràcter públic i aglutinador del projecte, l’arquitecte destaca que “El dia de la inauguració es va comprovar la generositat del mercat al construir espai públic al seu voltant. Va ploure. I va ser com un gran paraigua sobre la plaça.” ¹

Tot i el caràcter singular de l’edifici, la reforma ressalta l’escala humana del barri, sobretot, en el tractament de les façanes laterals, allà on els carrers són més estrets i el vianant pot aproximar-se, tocar i veure de ben a prop les parets del mercat. Hi trobem, per exemple, acabats de formigó en forma d’oueres i un especejament del vidre en forma de petites finestres de la mida de les dels habitatges de la Barceloneta. Al mateix temps, la sinuositat de la coberta, considerada la cinquena façana de l’edifici pel fet que és vista per tots els habitatges que l’envolten, ens evoca la roba estesa dels balcons del barri onejant al vent. Josep Miàs explica que des dels inicis, “Quan pensàvem a vestir l’edifici sempre parlàvem d’un vestit amb certes condicions tèxtils, amb costures, plecs.”

L’arquitectura de Josep Miàs, deixeble d’Enric Miralles, és una arquitectura que busca el moviment en els seus edificis i descriu la complexitat. El Mercat de la Barceloneta, per exemple, traça un gest ampli i desenfadat que contrasta amb la rigidesa militar del barri al mateix temps que abraça l’estructura del mercat original. El propi arquitecte reconeix que “… la nostra arquitectura no és una arquitectura educada. En el sentit d’ensinistrada, atès que no respon educadament a cada pregunta que se li formula o, com a mínim, no respon amb la contesta que es pressuposa correcta. Precisament m’interessa aquella resposta desobedient on, més que respondre la pregunta, es formula una nova pregunta que la posa en dubte”. Hi ha una complexitat que s’intueix però no és perceptible: el procés constructiu va implicar desmuntar amb cura l’antic edifici, traslladar-lo a un taller per reparar-lo i, finalment, tornar les peces al seu lloc d’origen. Tenint en compte les característiques morfològiques del barri, tots els trasllats es van haver de fer per peces per tal de fer possible el transport pels seus carrers estrets.

Josep Miàs diu que, com a manera de treballar, “El collage ens permet endur-nos parts d’una realitat a una altra” i la Barceloneta, com si d’un collage es tractés, està formada per fragments superposats de realitats: una història difícil, un caràcter alegre i vital de la gent, un turisme que ha desgastat el barri, entre moltes altres. Intervencions com la del Mercat de la Barceloneta, amb els seus encerts (recuperació d’un element patrimonial per enfortir el teixit de proximitat del barri) i desencerts (introducció desmesurada d’una part del sector terciari), ajuden a regular les activitats turístiques per fer-les compatibles amb les pròpies dels ciutadans. Amb accions com aquesta potser aconseguirem que tornin a visitar-nos, a Barcelona, els habitants de la Barceloneta.

 

Com visitar l’edifici:

Aprofiteu l’oportunitat que ofereix el festival 48h Open House BCN el 22 i 23 d’octubre de 2016 –  http://www.48hopenhousebarcelona.org/

 

¹ Totes les citacions són extretes del llibre “Josep Miàs Arquitectes: el Mercat de la Barceloneta”

Imatges: Flickr

Secció presentada per 48H OpenHouse Barcelona

http://www.48hopenhousebarcelona.org/