Edificis amb Història: Pis Zero Arrels Fundació

“Tota persona té dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.” Constitució espanyola, art.47

Encara que l’habitatge és un dret recollit en la Declaració Universal dels Drets humans i en moltes constitucions, com l’espanyola (art. 47) o l’estatut de Catalunya (art. 26), el cert és que hi ha una problemàtica creixent per accedir a l’habitatge per molts col·lectius dins la societat. I el cas més extrem, mes cru d’aquesta problemàtica, és el dels sense sostre, persones que per un motiu o altre es veuen desposseïts d’una llar on anar a dormir nit rere nit. Es calcula que a Barcelona hi ha més de 3.000 persones en aquesta situació, de les que més de 900 dormen directament al carrer. La Fundació Arrels treballa per erradicar aquesta situació atenent directament les persones sense llar, però també amb campanyes de sensibilització a la ciutadania.

El 2016 va engegar un nou projecte d’atenció, consistent en un espai de protecció nocturna per aquelles persones que estan al carrer de forma més crònica, persones que s’han acostumat a viure a l’aire lliure, sovint reàcies a les normes dels albergs o que defugen els ajuts a mode de caritat. I per aquest motiu és va reformular la pregunta, i per comptes de crear un habitatge es va fer que el carrer s’endinsés en l’edifici, creant un pis que no és un pis, sinó una part protegida de carrer.

S’accedeix al Pis Zero per l’Àgora, un espai de vincle i relació entre els sense sostre i els voluntaris, on se’ls hi entrega un pack de benvinguda consistent en un llum de ganxo i un matalàs, amb la idea que amb aquest petit equipament s’apropiïn d’un petit racó del pis. L’Àgora és un espai de transició entre l’exterior i el dormitori, on es prenen les dades i es confraternitza amb les persones que posteriorment hi passaran la nit. Aquest espai de transició serveix de filtre i evita l’impacte de passar del carrer a una sala estreta i tancada i al mateix temps s’han eliminat els passadissos per treure la idea d’haver accedit a un habitatge. La sala principal és ampla i està plena de bancs, que durant el dia serveixen per les formacions als voluntaris, i de nit es converteixen en llits amb la incorporació del matalàs plegable. Aquests llits, que estan al costat de les parets, es protegeixen entre ells per persianes mediterrànies enrotllables, seguint l’estètica del carrer.

Al fons del pis hi ha una terrassa que segueix amb la lògica dels jaços, perquè els usuaris puguin sortir i fins i tot dormir-hi si ho prefereixen, i compta amb mobiliari urbà que hom pot trobar pels carrers del raval, com els bancs o una font on beure. Al no haver-hi les normes estrictes dels albergs convencionals, els sense sostre es poden sentir més lliures i trobar el seu espai.

Un altre element singular d’aquest pis és que no disposa de cuina ni dutxes. Així, els usuaris han de fer ús dels diferents equipaments que té l’entitat pel raval, creant un concepte de serveis disseminats pel barri i així els usuaris es segueixen movent per casa seva, els carrers del Raval. El pis està obert als sense sostre de 20h del vespre a 10h del matí, i entremig, per tal d’aprofitar aquest equipament, es transforma en una aula de formació de voluntaris i escoles, esdevenint doncs un espai de difusió i sensibilització. Aquest doble us és gràcies a l’equipament flexible de bancs / llits que disposa la sala principal.

El projecte va ser fruit de la col·laboració entre l’estudi d’arquitectura multidisciplinar Leve projects, l’escola de disseny Elisava i de la ma de pis pilot, una exposició del centre de cultura contemporània que feia una reflexió sobre l’arquitectura social i l’hàbitat del futur. El pis zero formula un canvi de paradigma en el disseny interior, no projectat com un habitatge o un espai de treball, sinó com un carrer amb la lògica de l’espai obert.