Quan es parla de qualitat de vida a casa, sovint es pensa en la llum, l’espai o la distribució. Però hi ha dos factors menys visibles que tenen un impacte directe en el benestar diari: la ventilació natural i l’ús de materials no tòxics. No són detalls estètics. Són decisions que afecten l’aire que es respira cada dia.
En moltes finques de Barcelona i l’àrea metropolitana, especialment en edificis clàssics amb reformes acumulades al llarg dels anys, la ventilació no sempre s’ha plantejat de manera estructural. I això es nota.
Ventilació natural: molt més que obrir una finestra
Ventilar no és simplement deixar la finestra oberta uns minuts. La ventilació natural ben pensada implica facilitar la circulació d’aire creuat, aprofitar orientacions i diferències de pressió, i evitar espais on l’aire quedi estancat.
En pisos interiors o en habitatges amb patis de llums reduïts, és habitual trobar zones amb poca renovació d’aire. El resultat? Olor persistent, sensació d’ambient carregat o humitats que reapareixen malgrat pintar una vegada i una altra.
Una ventilació adequada ajuda a:
- Reduir la concentració de CO₂ i altres contaminants interiors.
- Evitar excés d’humitat i condensacions.
- Millorar la sensació tèrmica a l’estiu.
- Disminuir la presència d’àcars i floridura.
A l’estiu, quan es tanquen finestres per la calor o l’aire condicionat, és fàcil oblidar que l’aire interior necessita renovació. I a l’hivern, el fred fa que moltes llars ventilin menys del necessari. El repte és trobar un equilibri que permeti renovar l’aire sense penalitzar el confort tèrmic.
Quan l’aire no circula, la casa ho nota
Hi ha senyals que indiquen que la ventilació no és suficient:
- Condensació a finestres.
- Taques d’humitat recurrents.
- Olor persistent en banys o cuines.
- Sensació d’ambient “pesat” encara que la casa estigui neta.
En comunitats de propietaris amb edificis antics, sovint es pensa que el problema és estructural. I de vegades ho és. Però en altres casos, una reforma ben planificada pot millorar substancialment la circulació d’aire: redistribució d’espais, millora d’obertures, incorporació de sistemes de ventilació mecànica controlada o solucions mixtes.
La clau és que la ventilació es plantegi com a part del projecte global, no com un afegit.
Materials no tòxics: el que no es veu també importa
A més de l’aire que entra, importa el que els materials alliberen a l’ambient interior. Pintures, vernissos, adhesius, laminats o mobiliari poden emetre compostos orgànics volàtils (COV), substàncies que s’evaporen a temperatura ambient i que poden afectar la qualitat de l’aire.
En reformes, sovint es posa el focus en l’acabat visual. Però cada vegada més persones es pregunten:
- Aquesta pintura és baixa en emissions?
- Els panells o paviments alliberen substàncies nocives?
- Els materials estan certificats?
En habitatges on hi viuen infants, persones amb al·lèrgies o sensibilitat química, aquesta qüestió és especialment rellevant. No es tracta d’alarmisme, sinó de coherència: si es renova la llar per viure-hi millor, té sentit escollir materials que contribueixin a un ambient interior més saludable.
Reformar pensant en salut (i no només en estètica)
Quan es planifica una reforma, és habitual parlar de distribució, acabats o pressupost. Però incorporar criteris de ventilació i qualitat ambiental interior marca una diferència real.
Algunes decisions pràctiques poden ser:
- Prioritzar pintures amb certificació de baixes emissions.
- Escollir materials naturals o amb tractaments menys agressius.
- Estudiar la possibilitat de ventilació creuada.
- Revisar tancaments per evitar condensacions sense bloquejar la renovació d’aire.
- Integrar sistemes que permetin controlar millor la qualitat ambiental.
A Barcelona, on conviuen edificis històrics i promocions modernes, cada finca requereix un diagnòstic propi. No hi ha una solució universal.
Una mirada tècnica, però aplicada a la realitat
En moltes comunitats, els temes de ventilació apareixen quan ja hi ha un problema: humitats a la façana interior, queixes de veïns per olors o condensacions constants. Anticipar-se és més eficient que reparar una vegada i una altra.
Una reforma ben assessorada té en compte:
- L’estat real de l’edifici.
- L’ús que es fa de l’habitatge.
- La climatologia local.
- Els materials existents i la seva compatibilitat.
Aquest enfocament no és només tècnic; és pràctic. Una bona planificació evita intervencions repetides i millora la qualitat de vida de manera sostinguda.
Conclusió
La ventilació natural i l’ús de materials no tòxics no són tendències passatgeres. Formen part d’una manera més conscient d’entendre l’habitatge: espais que respiren bé i que no carreguen l’ambient amb substàncies innecessàries.
Quan una comunitat o un propietari es planteja una reforma, integrar aquests criteris des del principi és una decisió intel·ligent. A CAFUR treballem les reformes amb una mirada global, tècnica i orientada a la qualitat, perquè millorar un espai no sigui només canviar-ne l’aspecte, sinó també la manera com s’hi viu.
Preguntes freqüents
Ventilar és essencial, però no sempre suficient. La distribució de l’habitatge, l’orientació i els materials utilitzats també influeixen en la qualitat ambiental interior.
Depèn del producte, però cada vegada hi ha més opcions competitives. En una reforma, la diferència de cost sovint és menor del que es pensa en relació amb el benefici a llarg termini.
En molts casos, sí. Mitjançant millores en obertures, redistribució d’espais o sistemes de ventilació adequats, es poden reduir problemes d’humitat i aire estancat sense alterar l’essència de l’edifici.